Edificis singulars inclosos al Patrimoni Arquitectònic de Barcelona (Part I)

Sovint passa que passejant ens adonem que tenim edificis singulars que fan que arquitectònicament Barcelona sigui molt atractiva i plena de caràcter, però no ens parem a profunditzar en l’origen d’aquests edificis.

En aquest article volem donar a conèixer monuments que es troben dins del catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, centrant-nos en aquells que siguin d’interès tant nacional com local i que siguin menys coneguts dins de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Però primer explicarem com es cataloguen els monuments arquitectònics i quines característiques i requisits han de complir.

Com es cataloga un monument?

El 1982 es va iniciar l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya formant part del Patrimoni Cultural Català, tal i com es defineix a la Llei 9/1993 de 30 de setembre, gestionada pel Servei de Suport Tècnic i Inventari de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni

Què és el que s’inclou en aquest inventari? Poden ser elements arquitectònics aïllats, elements d’edificis, construccions d’interès arquitectònic, artístic o històric, ja siguin de caràcter tradicional o popular o de caràcter monumental.

Hi ha tres categories de protecció tal i com descriu la Llei 9/1993:

• Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN): els declara i inscriu l’Administració de la Generalitat i són els més rellevants. Dins d’aquesta categoria es classifiquen en: conjunt històric, monument històric, lloc històric o jardí històric.
• Béns Culturals d’Interès Local (BCIL): en aquest cas els inscriu el Departament de Cultura de la Generalitat i són tots aquells que no compleixen amb la classificació de BCIN. Els ha de declarar, en aquest cas, el ple de l’ajuntament en el cas de municipis de més de 5.000 habitants o bé pel ple del consell comarcal en aquells municipis per sota de 5.000 habitants.
• Altres béns integrants del patrimoni arquitectònic català: en aquesta classificació es troba la resta d’edificis, construccions i conjunts d’edificacions que no estan declarats com BCIN o BCIL però que tenen prou valor artístic, històric o arquitectònic com per formar part de l’inventari.

Alguns edificis curiosos

A continuació us mostrem un exemple de cada categoria que podem trobar a la ciutat de Barcelona.

Casa Ferran Guardiola (Eixample)

Aquest primer exemple el podem trobar al barri de l’Antiga esquerra de l’Eixample, concretament al carrer Muntaner 54, cantonada amb carrer Consell de Cent i delimitant amb els carrers Muntaner, Diputació i Aribau.

Aquesta casa, inaugurada el 1929, va ser dissenyada per l’arquitecte Joan Guardiola Martínez juntament amb els seus germans (Salvador -cap d’obra- i Ferran -director-). Està catalogada com “Altres béns integrants del patrimoni arquitectònic català”. També es coneix com la ‘Casa Xina’.

La façana, de gran envergadura, s’estructura en 15 eixos verticals. Disposa de planta baixa, entresol i principal, a més de quatre plantes, àtic i sobreàtic. Té dos portals d’accés als vestíbuls decorats amb diferents tonalitats de color i els quals obren pas als celoberts. Allà hi trobem també els antics ascensors i al fons unes escales que donen accés a diverses propietats horitzontals.

La Casa Ferran Guardiola Barreja estils modernista i art decó, amb influència oriental i té aquest nom perquè l’arquitecte Joan Guardiola la va dissenyar per al seu germà, Ferran Guardiola.

Fàbrica Casaramona (Sants-Montjuïc)

En aquest cas, hem escollit la Fàbrica Casaramona, que es troba al barri de La Font de la Guatlla, al districte de Sants-Montjuïc, concretament al carrer de Mèxic 36-44.

L’estil arquitectònic d’aquest edifici és modernista, va ser catalogat el 9 de gener de 1976 com BCIN (Béns Culturals d’Interès Nacional) i actualment el coneixem per ser la seu del CaixaForum Barcelona.

Tot i que la construcció es va iniciar el 1909, no es va inaugurar fins el 1913 i va ser dissenyada per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch.

Era una antiga fàbrica de filats i teixits que ocupava una illa de cases. La seva forma és pràcticament quadrada, formada per 11 cossos d’alçades i superfícies diferents, però de planta baixa majoritàriament per facilitar el trasllat de mercaderies. Consistia en un sistema de carrers interns que funcionaven com a tallafocs, sistema que també emprava l’Hospital de Sant Pau.

Disposa de dues torres que marquen l’eix de simetria, amagant el que antigament van ser dipòsits d’aigua.

Casimir Casaramona i Puigcercós, industrial del cotó, fou el propietari i la seva especialitat era la confecció de tovalloles i mantes. Al cremar-se la seva anterior fàbrica va requerir d’un nou edifici.

Farmàcia Guinart (Sant Andreu)

Per canviar una mica l’estil de l’edifici, s’ha escollit la farmàcia Guinart, que es troba al carrer Gran de Sant Andreu 306, al barri de Sant Andreu.

Com els anteriors estils, és modernista i va ser catalogada el 26 de febrer de 2016 com BCIL (Béns Culturals d’Interès Local).

Va ser fundada el 15 de novembre de 1896 per Anselm Guinart i Gonzàlez, mantenint-se sempre a mans de la mateixa família.

L’establiment té dues entrades de disseny idèntic, amb una còpia dels rètols originals, els quals són de fusta amb rajoles grogues i les lletres de color blanc i blau. A més, a la resta de la façana podem trobar materials com la ceràmica, el ferro forjat i la fusta. Hi trobem també un fanal de ferro forjat.

Les rajoles van ser realitzades per l’obrador Xumetra, del mateix barri.

Curiosament, conserva el mobiliari original de fusta a l’interior i també hi trobem un taulell que, a més de fusta, inclou el marbre com a material.