Ajudes, prestacions i deduccions estatals per a les famílies en el 2023

La Declaració Universal de Drets Humans o la Carta Social Europea, consagren l’obligació dels poders públics de garantir la protecció social, econòmica i jurídica de la família. La Constitució Espanyola, d’acord amb l’article 39.1 estableix que “els poders públics asseguren la protecció social, econòmica i jurídica de la família”. Per consegüent, les Administracions Públiques són responsables, dins de les seves competències, atendre les necessitats bàsiques de les famílies i secundar-les quan travessen situacions d’especial dificultat.

Constitueix un deure de l’Administració de l’Estat el desenvolupament de polítiques que promoguin la qualitat de vida i el benestar de les famílies espanyoles.

Les ajudes i serveis socials públics poden ser gestionats per una institució de l’Estat, una institució de les comunitats autònomes i/o una institució local. Perquè la protecció social a les famílies sigui efectiva és necessària la coordinació d’aquests tres nivells. Vegem doncs, quins tipus d’ajudes estatals més rellevants ens trobem per a les famílies, a través de les diferents institucions de l’Estat.

Les ajudes estatals es gestionen a través dels diferents Ministeris de l’Administració General de l’Estat i els seus organismes vinculats o dependents:

a) Ministeri d’Inclusió Seguretat Social i Migracions:

L’estat, a través de la seguretat Social, que està adscrita al Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, a través de la Secretaria d’Estat de Seguretat Social i Pensions, concedeix una sèrie de prestacions que busquen reparar situacions de necessitat que generen una pèrdua d’ingressos o un increment de despeses.

• Prestacions econòmiques per naixement o adopció múltiple.

Es poden sol·licitar quan el nombre de fills que neixen o s’adopten simultàniament és de dos o més, quan un dels fills tingui una discapacitat d’almenys el 33% computarà el doble. Es percep mensualment en un pagament únic. L’import equival al salari mínim interprofessional (1080 euros/mes en 2023) multiplicat 4 vegades en el cas de tenir dos fills, 8 vegades en el cas de tenir tres fills i 12 vegades de tenir 4 o més fills. Aquesta prestació està exempta de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF).

• Prestació per naixement o adopció de fill en els supòsits de famílies nombroses, monoparentals i mares o pares amb discapacitat igual o superior al 65%.

Les famílies nombroses, monoparentals i en els casos de mares o pares amb discapacitat igual o superior al 65% tindran dret a aquesta ajuda sempre que els seus ingressos no superin la quantitat que la llei marca cada any. La quantitat íntegra és de 1.000 € en un únic pagament. Aquesta prestació està exempta de l’IRPF.

• Assignació econòmica per fill o menor a càrrec.

L’assignació econòmica per fill o menor a càrrec es concedeix per cada fill menor de 18 anys d’edat i afectat per una discapacitat en un grau igual o superior al 33 per cent, o major d’aquesta edat quan el grau de discapacitat sigui igual o superior al 65 per cent. L’import d’aquesta assignació va des dels 1.000 euros/any als 7.519,20 euros/any. Aquesta prestació està exempta d’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF).

• Ingrés Mínim Vital.

Establert per la Llei 19/2021, de 20 de desembre, és una prestació dirigida a prevenir el risc de pobresa i exclusió social de les persones que viuen soles o estan integrades en una unitat de convivència i manquen de recursos econòmics bàsics per a cobrir les seves necessitats bàsiques. La quantia mensual varia per a un beneficiari individual o per a la unitat de convivència. Aquesta prestació està exempta de l’IRPF, dins d’uns certs límits.

• Complement d’ajuda per a la infància (Ingrés Mínim Vital).

Es reconeix a les unitats de convivència que incloguin menors d’edat entre els seus membres. L’import del complement consisteix en una quantitat mensual per cada menor d’edat membre de la unitat de convivència, en funció de l’edat complerta el dia 1 de gener del corresponent exercici, conformement als següents trams: menors de tres anys: 100 euros, majors de tres anys i menors de sis anys: 70 euros i majors de sis anys i menors de 18 anys: 50 euros.

• Ajudes en cas d’impagament de pensions d’aliments en casos de separació o divorci.

Existeix un fons públic de garantia del pagament per aliments, per a garantir als menors d’edat i als majors amb discapacitat, el pagament de les pensions alimentàries, reconegudes en resolució judicial o conveni judicialment aprovat (en supòsits de separació legal, divorci, declaració de nul·litat, processos de filiació o aliments), quan els mateixos resultin impagats per la persona obligada a satisfer-los. El fons avança la pensió alimentària deguda (en tot o en part) per l’obligat al pagament. La quantia de la bestreta és de 100 euros mensuals, tret que la resolució judicial fixi un import menor.

b) Ministeri de Treball i Economia Social:

El Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE), adscrit al Ministeri de Treball i Economia Social, a través de la Secretaria d’Estat de Seguretat Social i Pensions, juntament amb els Serveis Públics d’Ocupació de les Comunitats Autònomes, formen el Sistema Nacional d’Ocupació. Tots dos estableixen ajudes en matèria d’ocupació que poden anar orientades a la concessió de prestacions o al foment de la contractació.

• La prestació per desocupació contributiva.

Entre altres requisits, es necessita haver cotitzat a la Seguretat Social per la contingència de desocupació durant un temps determinat (almenys 360 dies), i podent i volent treballar es perd l’ocupació o es redueix temporalment la jornada ordinària de treball. Import: Depèn de les bases de cotització a la Seg. Soc. per contingències professionals, durant els 180 últims dies cotitzats, sense tenir en compte les hores extraordinàries. La base reguladora de la prestació és la mitjana de la base de cotització del període indicat. L’import diari que es percep és el 70% de la base reguladora durant els primers 180 dies de prestació i el 60% a partir del dia 181 fins al final d’aquesta. Tributa en IRPF com a Rendiments de Treball.

• El subsidi per desocupació, de nivell assistencial.

És la possibilitat que té un treballador en situació de desocupació de rebre una quantitat de diners, denominada subsidi de desocupació per diversos motius: per haver esgotat la prestació contributiva, per no cotitzar el temps suficient per a rebre la prestació contributiva, per ser emigrant retornat, ser alliberat de presó, ser declarat plenament capaç o en grau d’incapacitat permanent parcial, a conseqüència d’un expedient de revisió per millora d’una situació d’incapacitat. També podran accedir al subsidi els treballadors majors de cinquanta-dos anys, que compleixin els requisits addicionals establerts en la llei. Import: Del 80% del IPREM, és a dir, per a l’any 2023 és de 480€. Tributa en IRPF com a Rendiments de treball.

c) Ministeri d’Hisenda i Funció Pública:

L’Agència Estatal de l’Administració Tributària (AEAT), que està adscrita al Ministeri d’Hisenda i Funció Pública a través de la Secretaria d’Estat, en els últims anys ha imposat importants mesures que milloren el tractament de la família a l’hora de reduir la seva càrrega tributària i adequar aquesta a les característiques personals i familiars dels contribuents. Sens dubte, és en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques on s’han adoptat, i continuen desenvolupant-se, les principals mesures de protecció a la famílies. Vegem algunes d’elles:

• Mínim personal i familiar.

El mínim personal i familiar és la part de la renda per la qual no es tributa en destinar-se a satisfer les necessitats bàsiques personals i familiars. El mínim del contribuent és, amb caràcter general, de 5.550 euros tant en tributació individual com en conjunta. A partir de 65 anys s’incrementa en 1.150 euros i a partir de 75 anys en 1.400 euros.
Si haguessin descendents s’afegiria el mínim per descendent: 2.400 euros pel primer, 2.700 euros pel segon, 4.000 euros pel tercer i 4.500 per per el quart i següents. Més de 2.800 euros si hi ha algun menor de 3 anys. Respecte als ascendents: 1.150 euros per cadascun i 1.400 euros si tenen més de 75 anys. Si existeixen discapacitats (a partir del 33%), s’incrementa en 3.000 euros, si és igual o superior al 65% s’incrementa en 9.000 euros. I finalment, si es necessita ajuda de terceres persones o mobilitat reduïda s’incrementa en 3.000 euros més.

• Abonament anticipat per a mares treballadores amb fills menors de 3 anys.

A partir del 01/01/2023 poden sol·licitar aquesta deducció, amb caràcter general les dones amb fills menors de tres anys pels qualss tinguin dret al mínim per descendents que en el moment del naixement estiguin donades d’alta en la Seg. Social, cobrin una prestació per desocupació contributiva/assistencial o en qualsevol moment posterior al naixement cotitzin un mínim de 30 dies. Import: 100 euros mensuals fins que el menor aconsegueixi l’edat de 3 anys. No obstant això, quan es tingui el dret per haver-se donat d’alta en la Seguretat Social amb posterioritat al naixement, en el mes en què s’aconsegueix el mínim cotitzat de 30 dies la quantia de la deducció corresponent a aquest mes s’incrementarà en 150 €. Si no es percep de forma anticipada, es pot sol·licitar en la declaració de la renda.

• Abonament anticipat de família nombrosa.

Es pot sol·licitar si es treballa per compte propi o aliè, si es cobra una prestació per desocupació contributiva / assistencial o per percebre una pensió de la seguretat social. Si es treballa cal estar en alta almenys quinze dies de cada mes amb contracte a jornada completa o tot el mes si és amb contracte a temps parcial (el requisit dels dies, només s’exigeix per a l’abonament anticipat, si s’opta per cobrar-lo en la renda, no és necessari). Import: 100 euros mensuals (50 euros per a cada progenitor, si la sol·licitud és en modalitat individual o 100 euros si la sol·licitud és col·lectiva per al progenitor a favor de qui s’hagi cedit el dret) cada mes que es compleixin els requisits mentre formi part d’una família nombrosa. Si no es cobra anticipadament es pot sol·licitar en la declaració de la renda. Tributació: deducció de la quota diferencial de l’IRPF.

• Abonament anticipat per deducció per descendent amb discapacitat.

Es pot sol·licitar per cada descendent amb discapacitat a partir del 33%, sempre que es tingui dret al mínim per descendent, és a dir quan hi hagi convivència o dependència econòmica, i aquest últim no tingui rendes (excloses les exemptes) superiors a 8.000 euros i no present declaració amb rendes superiors a 1.800 euros. Els requisits, import i tributació són els mateixos que per a l’abonament per família nombrosa.

• Abonament anticipat per deducció per ascendent amb discapacitat.

Es tracta de la mateixa deducció descrita anteriorment però en el cas d’ascendents amb discapacitat convivents.



• Abonament anticipat per cònjuge amb discapacitat.

Es pot aplicar aquesta deducció si el cònjuge té una discapacitat a partir del 33% sense estar separat legalment. A més, no ha de tenir rendes superiors a 8.000 euros (excloses les exemptes), ni presentar declaració amb rendes superiors a 1.800 euros, com en els anteriors casos per discapacitat. El cònjuge no pot generar el dret a la deducció per descendent o ascendent.

• Abonament anticipat per ascendent amb 2 fills a càrrec sense vincle matrimonial i sense dret a percebre pensió per aliments.

Aquesta categoria de família, segons el nou Avantprojecte de la nova llei de Famílies, passarà a ser “família nombrosa” perquè puguin gaudir de tots els beneficis de les famílies nombroses a partir de que s’aprovi la nova Llei “Famílies amb majors necessitats de suport a la criança”.

• Increment de la deducció per maternitat per despeses de guarderia o centres d’educació infantil

Si es té dret a la deducció per maternitat, i si es van pagar quantitats per despeses de custòdia en guarderies o centres d’educació infantil autoritzats, la deducció de maternitat s’incrementarà en un import màxim de 1.000 €/ any.
Són despeses de custòdia: la preinscripció, la matrícula, l’assistència, en horari general i ampliat, i l’alimentació sempre que l’abonament correspongui a despeses que s’hagin produït per mesos complets i no tinguin la consideració de rendiments del treball en espècie exempts.

• Xec de 200 euros per a famílies amb ingressos inferiors a 27.000 euros.

És una ajuda que poden sol·licitar les persones físiques que durante el 2022 hagin estat assalariats, autònoms, o beneficiaris de la prestació o subsidi per desocupació. I sempre que les rendes de la unitat de convivència no superin els 27.000 euros íntegres. Queden exclosos els que cobrin una pensió de la seguretat social, cobrin l’ingrés Mínim Vital o el Complement d’Ajuda a la Infància i els administradors de societats mercantils que no haguessin cessat en la seva activitat a 31 de desembre de 2022. Import: un únic pagament de 200 euros. El termini per a sol·licitar-lo és fins al 31 de març de 2023. Cal tenir en compte que és una ajuda que tributa en renda com a guany patrimonial.

• IVA reduït en la compra, adaptació o reparació de vehicles per a persones amb discapacitat.

Les persones amb discapacitat en cadires de rodes o amb mobilitat reduïda, amb independència de qui sigui el conductor poden sol·licitar la reducció de l’IVA al 4%. Requereix el previ reconeixement de l’Agència Tributària abans d’efectuar la compra del vehicle i s’haurà de justificar el destí d’aquest.
La mobilitat reduïda s’haurà d’acreditar mitjançant certificat o resolució expedit per l’Institut de Majors i Serveis Socials (IMSERSO) o òrgan competent de la Comunitat Autònoma corresponent.

En l’àmbit dels principals impostos estatals cedits a les Comunitats Autònomes també podem trobar importants millores a nivell de protecció familiar, com en l’Impost sobre el Patrimoni que en el qual s’ha concedit l’exempció de tributació de l’habitatge habitual del contribuent amb un límit en el seu import; i en l’Impost sobre Successions i Donacions on s’han establert importants reduccions en les transmissions “mortis causa” de l’habitatge habitual.

d) Ministeri de Cultura i Esport:

A través del Ministeri de Cultura i Esport, es pretén donar més accés als joves a activitats recreatives i culturals, facilitar l’accés universal i diversificat de les persones joves a la cultura, generar nous hàbits de consum cultural, afermar els existents, crear nous públics i estimular la demanda de cultura.

• Bono Cultural Joven 2023.

Es consolida en els Pressupostos Generals de l’Estat 2023 amb una partida consignada de 210 milions d’euros. El Ministeri de Cultura i Esport ja està treballant en la segona convocatòria de la iniciativa, una ajuda de 400 euros als qui compleixen 18 anys per a accedir a productes i activitats culturals (llibres, premsa, discos, premsa digital, podcast, videojocs en línia, teatre, òpera, cinema, dansa o museus). Els joves disposen d’un any per a utilitzar els 400 euros en aquests productes i/o serveis. Funciona amb una targeta de prepagament que emet Correus i que el beneficiari pot tenir de manera virtual en el seu mòbil o rebre de manera física en el seu domicili. El bo cultural tributa en l’IRPF com a guany patrimonial per l’import utilitzat.

e) Ministeri d’Educació i Formació Professional:

• Beques per als estudis universitaris, no universitaris i necessitats especials.

El Ministeri d’Educació, a més d’oferir beques generals per a cursar estudis universitaris i no universitaris, també ofereix una sèrie de beques per a persona amb una necessitat específica de rebre suport educatiu per discapacitat, trastorn greu de conducta, comunicació, trastorn de l’espectre autista i altes capacitats. Existeixen diverses ajudes i subsidis per import des dels 300 euros fins a uns 1.800 euros aproximadament, depenent de la necessitat a cobrir (menjador, transport, programes específics, ensenyament, material escolar, etc…). Els requisits són no superar el llindar de renda anual per a la teva unitat familiar. Les beques la finalitat de les quals és cursar estudis reglats estan exemptes de tributació.

f) Ministeri de Transport, Mobilitat i Agència Urbana:

• Abonament gratuït per a viatgers freqüents.

El Ministeri de Transport, renova per a aquest 2023 els abonaments gratuïts de Renfe i els descomptes del 50% en els serveis Avant. També bonifica el 100% dels títols multiviatges dels serveis d’autobús estatals des de l’1 de febrer. Una altra mesura és que el Govern finançarà la rebaixa del 30% dels títols multiviatge de transport públics de les Comunitats Autònomes entre l’1 de gener i el 30 de juny. I finalment, el transport públic col·lectiu també serà gratuït durant 2023 a Canàries i Balears per a usuaris recurrents.

Són suficients aquestes ajudes?

La família, malgrat conducta d’una decisió personal, també té una dimensió pública vital, ja que contribueix al desenvolupament social i econòmic del país. De fet, sense la família desapareixeria la societat, cap altra institució, país o sistema pot igualar-se a l’acció que desenvolupa la família.

Malgrat això, la realitat és que Espanya és un dels països de la Unió Europea que menys ajudes i protecció ofereix a les famílies. Vegem per què. Segons l’informe d’Evolució de la Família a Espanya 2021 (el més actual que es disposa) de l’Institut de Política Familiar: “Espanya és en l’actualitat una societat envellida, sense nens, amb llars solitàries, amb cada vegada menys famílies i cada vegada més trencades i insatisfetes”.

Segons aquest informe, Espanya està en una situació crítica de natalitat. Actualment es produeixen la meitat de naixements que en 1975, som el 4t país del món amb pitjor índex de fecunditat. L’aportació de les mares estrangeres ha estat fonamental per a pal·liar una mica la natalitat crítica de les mares espanyoles.

L’avortament també és un altre element que frena la natalitat, Espanya va arribar als 100.000 avortaments registrats en 2019 (els avortaments s’usen cada vegada més com mig anticonceptiu).

Un altre factor és que cada vegada hi ha un major nombre de ruptures familiars (una cada 5,5 minuts) i el nombre de divorcis a Espanya, s’ha duplicat en els últims 15 anys; els espanyols cada vegada triguen més a casar-se i tenir fills, i aquests al seu torn, triguen més a independitzar-se. En definitiva, s’està produint una gran crisi de natalitat sense precedents.

Moren més persones de les que neixen i això està produint una inversió de la piràmide poblacional que incrementa la població major i redueix la joventut. Es calcula que l’any 2050 la piràmide s’haurà invertit totalment i posarà en risc el sistema de pensions i protecció social que obligarà a fer canvis dràstics en la societat.

A nivell d’Administracions, la família solament compta amb un organisme de quart nivell: la Subdirecció General de Diversitat Familiar que està englobada dins del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030. En canvi, a Europa s’aposta per organismes de primer nivell.

Espanya no compta amb una Llei fonamental que desenvolupi l’article 39.1 de la Constitució i no està establerta la perspectiva de família com a eix de qualsevol política pública.

Segons aquest Informe, la família compta amb unes ajudes molt reduïdes, amb restriccions importants d’accés i altres estan devaluades enfront de la majoria de països europeus. Espanya és l’única nació de la UE que no té ajuda per fill a càrrec ja que va ser eliminada per a “integrar-la” en l’Ingrés Mínim Vital.

La deducció per mare treballadora amb fills menors de 3 anys, que acaba d’entrar en vigor l’1 de gener de 2023, tot i que amplia el col·lectiu que poden percebre-la (ara també als qui cobrin prestacions per desocupació), segueix sense ser de caràcter universal com en la resta de països europeus.

A nivell fiscal, tot i que en els darrers anys s’han anat implementant una sèrie de mesures per a reduir la càrrega tributària de les famílies, la realitat és que l’IRPF continua tenint un caràcter penalitzador enfront d’altres models més justos amb la família, com a Alemanya i França i no compleix amb els principis constitucionals de progressivitat, equitat, igualtat, protecció i justícia. Com a exemple, una família de 3 membres paga més per IRPF que 3 persones independents amb la mateixa renda.

En conclusió, Espanya és un dels països que menys destina a prestacions socials a la família i s’ha convertit en una prestació gairebé marginal de la Política Social. Espanya ignora a la família i està molt allunyada de la resta dels països de la Unió Europea.