Qui és Santa Claus? Vesteix de vermell o de verd?

L'origen del personatge

Com sol passar amb molts altres costums i tradicions, resulta difícil determinar l'origen de la figura de Santa Claus o Pare Noel tal com la coneixem actualment.

En el que sí que coincideixen la majoria de les versions és que la figura de Santa Claus s'inspira en el personatge real del monjo cristià Nicolás Bari, conegut com a Sant Nicolau de Myra, nascut a Patara segons algunes fonts l'any 270 D.C. i segons altres el 280 D.C., i que va viure durant part dels segles tercer i quart a la regió que li dóna nom i que està geogràficament situada a l'actual Turquia.

Sant Nicolau, a més de ser el patró de Rússia, Grècia, Turquia i la Lorena francesa, també és considerat el sant patró dels mariners, els llops i els prestadors.

Va ser qui va inspirar el personatge nadalenc de Santa Claus per la seva preocupació i treball altruista pel benestar de tots els pobres i els nens, preocupant-se especialment pels darrers, de qui és considerat també el seu patró o protector.

Es deia que algunes nits havia entrat en algunes cases de famílies pobres per dipositar algunes monedes d'or als mitjons i les mitges que estaven posats a assecar al costat de la xemeneia.

Sembla que va morir un 6 de desembre, passant aquesta data a ser celebrada per la seva commemoració durant milers d'anys tant per l'Església Catòlica com per l'Església Ortodoxa de l'est d'Europa.

Després de la seva mort, la seva fama es va anar estenent per tota Europa, en part gràcies a la disseminació d'algunes de les seves relíquies venerades a diverses esglésies d'Itàlia i, sobretot, gràcies a que algunes de les històries en què era protagonista es van començar a barrejar amb les històries del folklore del nord i est d'Europa, en què s'esmentava criatures fantàstiques com els elfs i carros màgics que volaven pels cels nocturns cada mes de desembre.

Segurament, fruit d'aquesta barreja de realitat i llegendes, amb una càrrega important d'elements de les tradicions nòrdiques, amb druides i ens fantàstics de la natura, és que es representava Sant Nicolau vestit de color verd.

L'origen del nom

Una de les zones d'Europa on més van arrelar les esmentades històries van ser els Països Baixos, on de forma col·loquial es va començar a parlar de Sinterklaas per referir-se a Sant Nicolau, sent aquest segurament l'origen de la difusió del nom de Santa Claus, a qui ja es descrivia com un home afable, de barba blanca, vestit amb roba clerical de color vermell o porpra i que es dedicava a deixar regals o sacs de carbó a les cases dels nens cada nit del dia 6 de desembre.

Sembla que va ser al segle XVII que Sinterklaas va arribar als Estats Units procedent dels Països Baixos, quan l'escriptor Washington Irving el 1809 va començar a fer servir el nom de Santa Claus.

No obstant això, als països de parla hispana s'utilitza més el nom del Pare Noel, sent aquest una derivació de Pere Noël (Pare Nadal en francès) que va ser com es va popularitzar el personatge a França.

El màrqueting i la imatge del Pare Noel

Hi ha una gran varietat d'obres religioses, tant catòliques com ortodoxes, que mostren la figura de Sant Nicolau però, sens dubte, aquest tipus d'imatges difereixen molt de com veiem el Pare Noel actualment.

Aleshores, quin és l'origen de la imatge del Pare Noel tal com el coneixem avui dia?

Hi ha una espècie de llegenda urbana respecte al fet que l'actual personatge del Pare Noel, amb vestimenta de color vermell, és una invenció de l'empresa Coca-Cola. La veritat és que això no és cert, fins i tot la mateixa empresa Coca-Cola s'ha encarregat de desmentir-ho diverses vegades.

Es podria dir que el concepte actual de Santa Claus és degut a l'obra de l'il·lustrador Thomas Nast, nascut a Landau el 1840, que va arribar com a immigrant a la ciutat de Nova York quan tenia sis anys.

Va ser el 3 de gener de 1863 que la primera il·lustració de Santa Claus de Thomas Nast va aparèixer a la portada de la revista Harper's Weekly. En ella es podia veure un personatge afable i amb una prominent panxa que portava vestidures de color vermell confeccionades amb pells i que feien destacar la seva abundant barba i el seu espès bigoti, tots dos de color blanc.

Des de llavors, Thomas Nast va publicar un Santa Claus diferent durant trenta anys consecutius, sent el seu darrer dibuix, el publicat el 1881, el que s'assembla més a la imatge que tenim actualment del Pare Noel i la que es va començar a aprofitar per ser usada a diferents campanyes publicitàries durant tot el segle XX i fins a l'actualitat. Vegem-ne a continuació alguns exemples.

White Rock: aigua mineral i gingebre

El desembre de 1915, l'empresa d'aigua mineral White Rock va publicar un anunci al diari San Francisco Examiner, per promocionar la seva aigua mineral i el seu gingebre, en què mostrava un Sant Nicolau vestit de vermell, amb un aspecte ja molt semblant al Pare Noel modern.

Lomen Company: carn de ren

Durant el Nadal del 1926, la Lomen Company, empresa del sector frigorífic ubicada a Alaska i que es dedicava a la comercialització de la carn de ren, va llançar una enginyosa campanya publicitària per divulgar el consum de la seva carn.

En aquesta campanya, que Lomen va llançar conjuntament amb els magatzems Macy's, ja es va fer servir la imatge de Santa Claus que viatjava en un trineu tirat per rens, ajuntant de forma magistral el producte que oferien amb la imatge de Santa Claus i les llegendes dels carros màgics voladors.

Coca-Cola: refrescos

Però sens dubte, les campanyes publicitàries que més han contribuït a expandir la imatge de Santa Claus relacionada amb el Nadal han estat les esplèndides campanyes que Coca-Cola va començar a difondre des dels anys 20 fins avui dia.

La màgia segueix

Tot el que hem dit fins ara en aquest article no és més que una explicació per entendre moltes de les campanyes publicitàries que ens acompanyen durant aquests dies i segurament pugui ser usat per aquelles persones a les quals no els fa il·lusió el Nadal, persones aspirants a Grinch, amb poca imaginació i que no creuen en la màgia.

Però tots aquells a qui ens encanta el Nadal i creiem en la màgia que envolta aquestes festes estem convençuts que el Pare Noel existeix i és molt més que una excusa publicitària.

De fet, si anem ben abrigats podem visitar casa seva a Rovaniemi o, si som fredelucs o no podem viatjar fins allà, també podem enviar-li una carta.

O sigui que nosaltres deixarem preparats els nostres mitjons al costat de la xemeneia i ens aixecarem corrents del llit el matí del 25 de desembre per anar fins a l'arbre de Nadal i veure els regals que segur ens hi deixarà el Pare Noel… si és que ens hem portat bé 🙂