Prestacions INSS i SEPE (I)

En aquesta sèrie d'articles farem un repàs general a les prestacions a les què es poden acollir els treballadors i les treballadores davant els organismes públics espanyols, davant l'Institut Nacional de la Seguretat Social o les seves mútues col·laboradores (en cas que l'empresa les tingui contractades ) i davant del Servei Públic d'Ocupació Estatal.

Malgrat que n'hi ha d'altres, exposarem les més importants i significatives de manera pràctica.

1. La prestació d'incapacitat temporal.
2. La prestació d'incapacitat permanent.
3. La prestació d'atur.
4. Prestació de subsidi.

Les dues primeres es tramitaran davant de l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL o davant de les seves mútues col·laboradores i es ponderaran en relació amb la capacitat que el treballador té per treballar. Amb relació a aquest únic paràmetre, i no a cap més.

Un dels càlculs importants per determinar l’import d’una prestació és el de la Base Reguladora. Aquesta base la calcula l'INSS a raó de períodes de cotització amb actualitzacions de l'IPC. Normalment coincideix amb el salari brut amb prorrateig de pagues extres.

Incapacitat temporal

Les situacions d'incapacitat temporal són les que provenen de malaltia, comuna o professional, o d'accident (laboral o no), mentre el treballador estigui impedit per treballar i rebi assistència sanitària de l'INSS o de la Mútua col·laboradora.

Poden ser beneficiaris les persones que cotitzin al Règim General que reuneixin els requisits següents:

1. Estar afiliades i en alta o en situació assimilada a la d'alta a la data que es produeix la situació mèdica objecte de l'impediment temporal (anomenat Fet causant), mentre rebin assistència sanitària de la Seguretat Social i estiguin impedides pel treball.

   Quan aquesta situació provingui d'accident de treball o malaltia professional (malalties taxades en un llistat oficial), els treballadors es consideren de ple dret en alta i cotitzant, encara que l'empresari no els hagi donat d'alta a l'empresa.

2. Tenir cobert un període de cotització de 180 dies dins dels 5 anys immediatament anteriors al fet causant, en cas de malaltia comuna.

   Sense període previ de cotització en cas d’accident, i de malaltia professional.

   En aquesta situació, el treballador rebrà atenció mèdica dels centres corresponents a l'INSS o mútua col·laboradora, i restarà en aquesta situació de baixa de manera temporal fins que es guareixi; en aquell moment se li prescriurà l'alta i s'haurà d'incorporar a la feina. Si no està d'acord amb l'alta, la pot protestar, amb l'ajuda d'un advocat preferiblement.

Incapacitat permanent

"La incapacitat permanent és la situació del treballador que, després d'haver estat sotmès al tractament corresponent, presenta reduccions anatòmiques o funcionals greus, susceptibles de determinació objectiva i previsiblement definitives, que disminueixin o anul·lin la seva capacitat laboral."

Aquesta és la definició oficial d'incapacitat permanent de l'INSS. És la situació en què es troba un treballador que, quan ja s'ha sotmès als tractaments mèdics recomanats pels metges oficials, no s'ha curat de les seves malalties i li impedeixen realitzar de manera eficient la seva feina o no pot treballar.

A continuació exposarem els diferents graus d'incapacitat permanent i característiques de la prestació:

1. Segons l'INSS, Incapacitat permanent parcial per a la professió habitual: aquella que, sense assolir el grau de total, ocasiona al treballador una disminució no inferior al 33% en el seu rendiment normal per a aquesta professió, sense impedir-li la realització de les tasques fonamentals de la mateixa.”

   En aquest cas el treballador podrà continuar treballant a l'empresa i se li abonaran 24 mensualitats a tant alçat (d'una sola vegada) com a indemnització.

2. Incapacitat permanent total per a la professió habitual: la que inhabilita el treballador per a la realització de totes o de les fonamentals tasques d'aquesta professió, sempre que pugui dedicar-se a una altra de diferent.”

   En aquest cas el treballador podrà treballar d'una altra cosa i cobrar alhora una pensió mensual corresponent al 75% de la base reguladora (i 55% de la base reguladora si té menys de 55 anys).

3. Incapacitat permanent absoluta per a tota feina: la que inhabilita per complet el treballador per a tota professió o ofici.

   En aquest cas, el treballador ja no pot treballar més i cobrarà una pensió mensual corresponent al 100% de la base reguladora.

4. Gran invalidesa: la situació del treballador afecte d'incapacitat permanent i que, per conseqüència de pèrdues anatòmiques o funcionals, necessiti l'assistència d'una altra persona per als actes més essencials de la vida, com ara vestir-se, desplaçar-se, menjar o anàlegs.

   En aquest cas, el treballador ja no pot seguir treballant i, a més, necessita l’ajuda d’una tercera persona per a la vida diària i cobrarà una pensió mensual corresponent al 150% de la base reguladora.

   L’INSS o la mútua col·laboradora poden revisar el grau un cop atorgada una incapacitat, que pot reduir o augmentar segons s’hagin incrementat o decrescut les malalties del treballador.