Les xarxes socials com a mitjans de comunicació: pros i contres

Quan esmentem el terme "xarxes socials" sempre tendim a pensar que es tracten només d'aplicacions d'entreteniment però el cert és que aquest no és ni molt menys el seu únic objectiu, ja que també tenen certes característiques que fan d’elles unes vies de comunicació. molt interessants.

Les xarxes socials s'adapten tant a l'evolució tecnològica com a les necessitats de la societat, obrint un ampli ventall de possibilitats a l’hora de comunicar-se mitjançant l'ús de dispositius mòbils, i aquest hàbit és un dels majors impulsors pel que fa a la difusió i desenvolupament d’aquest tipus de xarxes.

Augment d’usuaris a les xarxes socials a causa de la pandèmia

La pandèmia de la COVID-19 ens ha afectat en molts aspectes, influint en el nostre comportament social degut a l'aïllament. A l'inici de la mateixa el nombre d'usuaris va incrementar considerablement a totes les xarxes socials, tal com reflecteixen les estadístiques següents.

El gestor de continguts ‘Hootsuite’ juntament amb l'agència “We are social” elaboren un informe anual del comportament digital a nivell global. A l'informe ‘Digital 2021’ indiquen que a Espanya el percentatge d'usuaris a xarxes socials es va incrementar en un 27,6%. Aquest percentatge traslladat a nombre d'usuaris actius, equival a 37,4 milions, dels quals (atenció a la dada) 36,5 milions accedeixen des del mòbil, sent aquest el dispositiu preferit.

Les xarxes socials líders durant el 2020 han estat WhatsApp, YouTube, Facebook i Instagram però, sorprenentment, la xarxa social que més altes noves ha tingut arran la pandèmia ha estat “Pinterest”, cosa que ha afavorit a aquesta xarxa social perquè fins a aquell moment estava força oblidada.

Aquest és un clar exemple del que el confinament ha provocat a les persones: un intent per recuperar hobbies, inspirar-nos i aprendre, buscant la fugida de xarxes socials convencionals com Instagram i Tik Tok, populars pel seu contingut en vídeo.

L'edat tampoc no ha estat un impediment i persones que no estaven acostumades a l’àmbit digital s'han vist forçades a emprar alternatives digitals amb el propòsit de poder fer gestions des de casa seva o comunicar-se amb els familiars durant la pandèmia.

Pros i contres de les Xarxes Socials

Les XXSS són potents eines d’atenció al client, tan vàlides com les formes de contacte habituals com trucar per telèfon. Per què?

Per posar un exemple, molts usuaris eviten contactar amb empreses a través de xarxes socials perquè, es tendeix a pensar que no obtindran resposta o creuen que no estan visibles en aquests mitjans. I de vegades sí que és veritat que es pot donar el cas però, actualment, les empreses són presents en major o menor mesura a les xarxes socials més populars.

Així doncs, veiem alguns dels pros:

• Comunicació asíncrona: la comunicació és molt més ràpida i fluida degut a l'increment de l'ús de dispositius mòbils i és que cada cop som més impacients pel ritme de vida en què ens trobem immersos. S'exigeix una atenció més ràpida i més propera per part dels usuaris. Si volem contactar amb una empresa amb una trucada, podem trigar uns minuts fins a parlar amb l'interlocutor final o bé ens hem de restringir a uns horaris d'atenció establerts. Mentre que al contactar per xarxes socials podem agilitzar una gestió escrivint a qualsevol hora, però amb la consciència de que la resposta pot ser instantània o pot demorar-se una mica, per exemple fins al proper dia laboral.
• Són informatives: ens mantenen informats en tot moment amb avisos de trànsit, notícies en directe, notes de successos a la nostra ciutat, etc.
• Ús professional: hi ha xarxes socials especialitzades en negocis i cerca de feina que faciliten la optimització de la marca personal de l'usuari. Permeten la comunicació directa de l'usuari amb empreses o la comunicació entre empreses, fomentant i facilitant el networking.
• Entretenen: ens permeten desconnectar dels nostres problemes i tasques diàries. Les possibilitats són infinites quan hi busquem entreteniment.
• Apropen a les persones: ara ja no hi ha impediments per saber com està una persona. Per a aquells que tenen família o amics que es trobin molt lluny resulta més fàcil sentir que tenen els seus éssers estimats una mica més a prop, permetent una comunicació més fluida al llarg del temps.
• Faciliten l'aprenentatge i compartir coneixement: hi ha innombrables tutorials i recursos per aprendre a fer tot allò que es necessiti, per a tots els públics i en tots els idiomes. La millor manera de retroalimentar-se i donar valor a allò que hem après és compartir-ho amb altres persones.
• Trenquen barreres culturals i geogràfiques: ens permeten conèixer una mica més persones amb altres cultures i estils de vida, podem veure com és la seva gastronomia o com vesteixen, ens permeten saber de llocs que mai hauríem conegut de no haver-se compartit per xarxes socials.
• Són col·laboratives: permeten als usuaris ajudar-se entre ells com per exemple en el cas de molts amos que han trobat a les seves mascotes gràcies a l'ús del botó “compartir” o persones que ajuden altres a trobar una feina o un lloc on viure. A l'àmbit de la responsabilitat social també permeten organitzar recaptacions de fons per a alguna ONG o en casos de campanyes d'ajuda per a persones necessitades.

Però com passa amb tot, les xarxes socials també tenen les seves contres, com ara:

• Infoxicació digital: encara que aquest terme encara no ha estat recollit per la RAE, segons la Fundéu es defineix com la “quantitat d'informació que resulta molt difícil de processar pel seu volum”.
• Extimitat: un altre terme de nou encuny que fa referència a la pèrdua d'intimitat. Són molts els usuaris que comparteixen dades o fets íntims que segurament no s'atrevirien a explicar de tu a tu en una conversa amb una altra persona i que, tanmateix, exposen públicament i de forma oberta sense tenir en compte com pot repercutir a la seva vida, per exemple per a futures cerques de feina.
• La nomofòbia o trastorn d'addicció al mòbil i el teletreball han provocat un replantejament als hàbits diaris que afecten la nostra salut psicològica però s'està començant a veure un replantejament enfocat a la reconnexió amb el món 'real' i cap a un tracte més 'humà '. El cas de la nomofòbia està més lligada a l'ús de les xarxes socials.
• Trastorns psicològics com l'ansietat, la depressió i les addiccions, s'han vist agreujats pel fet d'estar comparant-se amb altres persones constantment, davant d'un intent de mostrar una imatge 'ideal' de nosaltres mateixos que no correspon. Aquí entrarien en joc els famosos filtres de bellesa, per exemple.
• Fake News: difusió de notícies falses amb la finalitat de desinformar i confondre. Cada cop és més important contrastar diverses fonts abans de donar per bona qualsevol tipus d'informació.
• Reducció de la productivitat: estar revisant les notificacions que rebem al mòbil comporta una distracció constant que fa que siguem menys productius.
• Suplantació d'identitat: que una persona es faci passar per una altra per obtenir un benefici. És una pràctica més freqüent del que es creu i de seguida que ens adonem cal posar una denúncia a les autoritats.

En definitiva, com sol passar amb gairebé tot, els beneficis o perjudicis que obtinguem de les xarxes socials dependran de l'ús que en fem. Com sempre, el més aconsellable és ser prudents i tenir consciència del que estem fent i les possibles repercussions. Un ús responsable de les xarxes socials pot resultar molt beneficiós en diversos àmbits de la nostra vida.

A quines xarxes socials ens podeu trobar?

Pots trobar-nos a Instagram, LinkedIn, Facebook, Youtube, Twitter i Pinterest. Intentem oferir contingut de valor als nostres clients i seguidors, aportant consells i facilitant les gestions del dia a dia que pot tenir qualsevol persona davant temes referents a qüestions legals, gestió del patrimoni, assegurances, comunitats de propietaris, sostenibilitat i fins i tot algun tema d'actualitat que pugui ser d'interès general.

Et convidem a seguir-nos i estar al dia de les nostres últimes novetats.