Tràmits per acceptar una herència
22 de juny de 2021
Què s’ha de tenir compte si volem reformar el nostre balcó o terrassa
13 de juliol de 2021
“Les activitats humanes són ja les responsables d'un augment de les temperatures globals d'aproximadament 1° C sobre el nivell preindustrial la qual indica que, al ritme actual, l'augment de 1,5 °C s'assolirà entre 2030 i 2052. En el cas d'Espanya, aquest augment de la temperatura és superior a la mitjana en gairebé 0,5°C.”
[..]
Els propers deu anys seran determinants per a poder tenir èxit en preservar la nostra seguretat. Sobrepassar el límit de 1,5°C dependrà de les accions de lluita contra el canvi climàtic, que duguin a terme tots els actors, no només els governs sinó també el sector privat i la resta de la societat ".
Així descriu la crisi climàtica el preàmbul de la nova llei 7/2021 de canvi climàtic i transició energètica que va entrar en vigor el passat 22 de maig, del qual l'objecte principal és el compliment dels objectius establerts en l'Acord de París de 2015 abans de 2030 i assolir la neutralitat climàtica abans del 2050.
Mantenir l'increment de la temperatura mitjana global per sota dels 2°C, assegurar la coherència dels fluxos financers i augmentar la capacitat d'adaptació són alguns dels objectius principals presents en l'Acord de París. Per a complir-los a nivell internacional, s'han establert per la norma espanyola punts clau en funció dels diferents sectors implicats en el canvi climàtic:
Mobilitat
El 2019, gairebé el 30% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle procedien dels transports, en concret dels turismes i altres vehicles de carretera. És per això pel que a partir de 2040 es prohibirà la venda de vehicles que generin emissions directes de CO2.
En aquest sentit, els municipis de més de 50.000 habitants hauran de desenvolupar plans de mobilitat sostenible per a aconseguir zones de baixes emissions.
Les gasolineres estan obligades a col·locar punts de recàrrega de cotxes elèctrics i per 2023 la majoria dels edificis disposarà d'una plaça reservada per als vehicles elèctrics. Finalment, el Govern, juntament amb el Ministeri per a la Transició Ecològica, haurà de proposar alternatives als combustibles fòssils i potenciar el transport públic.
Sector elèctric
La llei vol aconseguir que el 2050 tota l'energia elèctrica sigui renovable. D'aquesta manera, pel 2030 es duplicarà la quota d'energies renovables i en el termini d'un any s'aplicarà la reforma de la Llei de Propietat Horitzontal que afavorirà la instal·lació de plaques fotovoltaiques a particulars i comunitats de propietaris.
Tal i com descriu la nova llei 7/2021 de canvi climàtic i transició energètica (que va entrar en vigor el passat 22 de maig) en el seu preàmbul: “Les activitats humanes són ja les responsables de l’augment de les temperatures globals” i alertant que “els propers deu anys seran determinants per a poder tenir èxit en preservar la nostra seguretat”.
Combustibles fòssils
La majoria de les emissions que generen l'efecte hivernacle provenen de la crema de combustibles fòssils per crear energia. La nova norma que entra en vigor a Espanya limita i prohibeix l'explotació de jaciments d'hidrocarburs, amb una data límit fins 2042 de les extraccions ja concedides.
Cal destacar que la llei permet "productes energètics d'origen fòssil" sempre que hi hagi "motius d'interès social, econòmic o atenent a la inexistència d'alternatives tecnològiques".
Eficiència energètica i rehabilitació d’edificis
Un altre objectiu de la llei és destinar fons europeus a la rehabilitació urbana i d'habitatges. A més, les administracions rebran incentius per promoure l'autoconsum i potenciar la "introducció de les energies renovables".
Alguns dels objectius de la llei són la destinació de fons europeus per a la rehabilitació d’habitatges i poder introduir energies renovables. En el termini d’un any s’aplicarà també la reforma de la Propietat Horitzontal, per afavorir la instal·lació de plaques fotovoltaiques tant a comunitats de propietaris com a particulars.
Adaptació i biodiversitat
El canvi climàtic ha causat efectes irreversibles al planeta. La nova norma identifica aquestes conseqüències i busca establir mesures de protecció de la diversitat.
En primer lloc, el Govern haurà de presentar de manera periòdica un pla nacional d'adaptació al canvi climàtic, acompanyat d'un informe, que identifiqui els riscos i la vulnerabilitat dels territoris.
També es posarà fi a les pròrrogues en les concessions d'activitats en el domini públic marítim. Finalment, s'haurà de desenvolupar un bon pla de conservació i restauració d'ecosistemes i espècies, i en els propers sis mesos el Govern haurà de presentar una proposta de llei sobre els residus i els sòls contaminats.
Riscos financers, empreses i comitè d’experts
Per a moltes empreses, aquestes mesures establertes per la nova llei poden tenir un impacte financer negatiu. No obstant això, cal valorar els riscos econòmics que suposa el canvi climàtic.
D'aquesta manera, les empreses hauran de presentar informes anuals sobre els riscos als quals s'exposa el seu àmbit d'explotació en el camí cap a l'economia sostenible.
Paral·lelament a aquestes accions individuals, el Banc d'Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors i la Direcció General d'Assegurances i Fons de Pensions també elaboraran un informe, cada dos anys, per observar com s'estan complint les metes establertes en l'Acord de París.
Finalment, per culminar l'aprovació de la Llei, es crearà un "comitè d'experts de canvi climàtic" encarregat de controlar i proposar mesures per millorar la transició i motivar a la ciutadania durant el procés.
