Evolució del mercat d’habitatge de lloguer a Barcelona

Com tots sabem, la crisi sanitària del COVID ha perjudicat considerablement a la població en tot el territori i, en conseqüència, ha comportat a una notòria disminució de la renda de les famílies propiciada per un alt percentatge d’atur. L’any passat, aquest fet, ens va deixar un llegat en el sector immobiliari del lloguer d’habitatges: una superabundància d’oferta d’immobles molt per sobre de la demanda dels ciutadans.

Això es tradueix en que el preu del lloguer va tendir a baixar gradualment a partir de l’inici del COVID, amb l’objectiu d’atraure als “nous possibles llogaters”. Així és, aquest terme té sentit perquè els llogaters també han hagut d’adaptar-se a les noves circumstàncies econòmiques i socials presents en era de pandèmia.

Hem de diferenciar dos segments dins el lloguer d’habitatges: el convencional i no convencional. El primer és aquell comú de llarga durada i el segon destinat a estades curtes, turístics o anàlegs.

Innegablement, el sector no convencional ha patit molt més respecte al comú, la nul·la apreciació de turistes és evident. Havent de sobreviure buscant altres alternatives, com la de tornar al lloguer tradicional i derivant a l’excés d’oferta anteriorment esmentada.

L’evolució “negativa” del mercat a Barcelona

Com podem observar en el següent quadre, en base al 2on trimestre del 2020, el preu del lloguer mitjà a tota la ciutat de Barcelona va començar a caure. No obstant això, es tracta d’una espècie de miratge ja que en el 3er trimestre del 2020 s’aprecia una pujada que iguala els preus del 1er trimestre. La “crisi” patent del sector del lloguer i la baixada de preus efectiva, es contempla a partir del 4t trimestre del 2020, dates en què la pandèmia és una objectivitat internacional i desplega els seus efectes en tots els àmbits econòmics, socials, culturals i altres aspectes inherents a l’ésser humà.

Al 2021, la tendència a la ciutat sembla que seguirà el mateix patró del 4rt trimestre del 2020, és a dir, els preus cauran fins que la societat no trobi una normalitat similar a l’anterior de la crisi sanitària. Les millors previsions apunten un possible inici de recuperació a principis de 2022 sent en aquestes dates quan es calcula que la pràctica majoria de la població estigui ja vacunada. De moment, el sector encara ha de patir més per trobar l’equilibri funcional i beneficiós per a totes les parts.

Per tant, la predisposició de l’arrendador és evident: llogar l’habitatge com sigui per a intentar superar les circumstàncies sobrevingudes, preferint baixar el preu i gaudir de llogaters a mantenir un habitatge buit durant mesos perjudicant els seus interessos.

Ha baixat el preu del lloguer a tot el territori espanyol?

La resposta és no. Encara que sembli increïble, hi ha comunitats en les quals el preu del lloguer ha pujat, però tot té la seva explicació. Els preus van créixer a Extremadura (1%), Navarra (0,4%), La Rioja (1,9%), Galícia (1,1%), Castella i Lleó (0,9%), Castella-la Manxa ( 1,5%) i Astúries (1,1%). En canvi, el preu ha caigut a Catalunya (-1,6%), Balears (-2,6%), Comunitat Valenciana (-0,4%), Comunitat de Madrid (-1,2%), Canàries (- 0,2%) i Andalusia (-0,6%).

Tot això es deu a l’efecte migratori de les persones que es traslladen de grans a petites ciutats, més modestes, buscant la tranquil·litat no concebuda en les grans ciutats i preus assequibles. Com a conseqüència, aquest fenomen s’ha traduït en pujades de preu del lloguer a diferents comunitats autonòmiques.