
Prestacions INSS i SEPE (II)
16 de gener de 2023
ODS 9 del Pacte Mundial: els reptes per crear industries i infraestructures sostenibles
25 de gener de 2023Què és la petjada de carboni?
La petjada de carboni és una representació del càlcul total de gasos d'efecte hivernacle, coneguts com a GEH, que s'emeten de manera directa o indirecta a la nostra atmosfera.
Quins són els principals gasos amb efecte hivernacle?
H20
El vapor d'aigua que, en absorbir la llum solar i reenviar la calor a l'atmosfera, contribueix a augmentar la temperatura global del planeta en una mena de cicle que s'autoalimenta ja que l'augment de la temperatura provocat per l'activitat humana fa que es generi més vapor d'aigua des dels oceans i aquest, alhora i com ja s'ha dit, també contribueix a aquest augment.
CO2
El diòxid de carboni és possiblement el gas més conegut quan es parla defecte hivernacle, ja que és el més abundant entre els gasos d’aquest tipus.
S'allibera a l'atmosfera principalment en consumir combustibles fòssils com ara el petroli, el carbó o el gas natural.
Altres fonts generadores de diòxid de carboni són l'elaboració de certs productes en processos químics com els utilitzats per produir ciment i també l'emissió generada per diversos residus sòlids i alguns materials biològics.
N2O
L'òxid nitrós, tot i que potser és menys conegut que el diòxid de carboni ja esmentat, té un efecte d'escalfament global molt superior al d'aquest gas i arriba a ser unes 300 vegades més perjudicial.
De fet, no només és molt més perjudicial que el CO2 pel medi ambient sinó que, a més, resulta perillós ja que respirar nivells alts d'aquest gas pot produir cremades als ulls i la gola, així com espasmes i inflamació de les vies respiratòries, impedint que l'oxigen arribi de forma normal als pulmons i generant acumulació de líquid en aquests, podent arribar fins i tot a causar la mort de la persona afectada.
Es calcula que les activitats humanes alliberen a l'atmosfera cada any més de set milions de tones d'òxid nitrós, cosa que constitueix aproximadament un 6% de les emissions totals de gasos d'efecte hivernacle, i l'agricultura és la responsable de tres quartes parts de la totalitat d’aquest gas per culpa de les quantitats massives de fertilitzants sintètics que s’hi utilitzen.
CH4
Seguint amb les comparacions, el gas metà és unes 80 vegades més contaminant que el diòxid de carboni.
Un cop més, aquest gas es genera majoritàriament per culpa de l’activitat humana mitjançant el consum de combustibles fòssils, així com les emissions generades per la descomposició de les escombraries als abocadors.
O3
L'ozó és un altre dels gasos més coneguts quan es parla d'efecte hivernacle, al·ludint sobretot al forat a la capa a què aquest gas dóna nom i que es troba a l'estratosfera, estenent-se aquesta des d'una distància a la superfície terrestre que va des de els 10km fins als 50km.
Així doncs, la concentració d'ozó més gran es troba a la capa d'ozó o ozonosfera i filtra els raigs ultraviolats que arriben a la Terra procedents del Sol, protegint els éssers vius de les radiacions infraroges.
Tot i això, un 10% d'ozó es concentra en una zona més baixa de l'atmosfera, concretament a la troposfera. El gas que s'acumula en aquesta zona també prové majoritàriament de la combustió de materials fòssils i resulta altament contaminant pel seu gran poder d'oxidació que afecta la salut dels éssers vius i redueix la capacitat de fotosíntesi de tota la vegetació del planeta.
A quins nivells es pot mesurar la petjada de carboni?
La petjada de carboni es pot mesurar tant a nivell personal o individual com a nivell d'empresa, a nivell d'elaboració o fabricació d'un producte i també, quelcom que es veu cada cop amb més freqüència, a nivell de celebració d'esdeveniment.
De forma general i sense entrar en gaire detall, el càlcul de l'empremta de carboni es basa en la fórmula següent:
Petjada de carboni = Dada de consum x Factor d'emissió
És a dir, es tracta simplement de multiplicar el consum que es faci de determinat combustible o tipus d'energia pel factor d'emissió corresponent d'aquest combustible o del procés emprat per a l'obtenció d'aquesta energia.
A nivell particular hi ha diverses calculadores que ens poden ajudar a determinar quina és la nostra empremta de carboni, com per exemple:
- ClimateHero: https://calculadora-carbono.climatehero.me/
- Footprint Calculator: https://www.footprintcalculator.org/home/es
- Cero CO2: https://www.ceroco2.org/calculadoras/
Quins són els països amb major petjada de carboni?
Com ja s'ha dit, per quantitat d'emissions, el CO2 continua sent el culpable més gran del canvi climàtic.
Les seves emissions van començar a créixer de forma exponencial als països més desenvolupats a partir de la Revolució Industrial, sobretot després de 1850, fet que va suposar un canvi molt important pel que fa a l'augment del consum de combustibles fòssils tant per als mitjans de transport com per a la indústria en general.
Així doncs, són els països més desenvolupats els que han emès des de llavors una quantitat més gran de gasos perjudicials per al medi ambient.
A continuació, es mostra una taula i un parell de gràfics elaborats per l'organització UCS (Union of Concerned Scientists) on es recullen les dades corresponents a les emissions dels 20 països més contaminants en el període comprès entre l'any 1750 i 2020 , tenint en compte les emissions degudes a l'ús de combustibles fòssils i ciment.



Com es pot observar, són els països més rics i industrialitzats els que produeixen una major emissió de CO2, i els Estats Units són el primer responsable del perjudici climàtic, seguit per la Xina. Entre tots dos països acumulen el 38,4% del total d'emissions mundials.
Quins són els nivells d'emissió de gasos amb efecte d'hivernacle a Espanya?
Segons l'Institut Nacional d'Estadística, l'any 2021 es van emetre a Espanya uns 294,9 milions de tones de gasos d'efecte hivernacle, fet que suposa un increment del 5,7% respecte al 2020.

Tot i això, aquesta xifra representa un descens del 29,6% respecte a l'any 2008.

En el cas d’Espanya, el 23% de les emissions esmentades són generades pel consum d'energia i combustibles a les llars.



