La llegítima: és possible desheretar un fill o una filla?

Puc desheretar el meu fill o la meva filla?

Encara que aquesta pregunta pot resultar impensable per a molts pares és freqüent que altres es plantegin la possibilitat de privar els seus descendents del dret de legítima, sobretot quan hi ha desavinences o conflictes greus a la família. La mateixa pregunta es pot formular a la inversa, els meus pares poden desheretar-me?

La resposta en tots dos casos és afirmativa. No obstant això, hi ha determinats requisits formals i legals que s'han de complir per poder desproveir un fill o filla del dret a percebre la llegítima, de manera que si aquests no es compleixen l'hereu forçós tindrà dret a reclamar-la.

Què és la llegítima?

La llegítima és la part de béns que conforma el patrimoni de l'herència sobre la qual el testador no pot disposar, en quedar aquesta assignada per llei a determinats hereus, denominats legitimaris o hereus forçosos. Per tant, la llegítima suposa una limitació legal a la lliure disposició que ostenta el testador per assignar els seus béns.

Segons l'art. 451-5 del Codi civil català, la quantia de la llegítima és la quarta part del valor de l'herència (25%) i s'haurà de repartir a parts iguals entre tots els hereus forçosos existents. Per calcular-lo, s'ha de partir del valor que ostentaven els béns que conformen l'herència en el moment de la mort del testador, deduint tots els deutes i despeses d'última malaltia, enterrament i incineració.

Així mateix, s'han d'afegir els béns donats pel causant en els darrers 10 anys de la seva vida, ja que també computaran als efectes del càlcul del dret de llegítima.

Qui té dret a reclamar la llegítima?

Tenen dret a legítima tots els descendents del causant per parts iguals.

Els fills premorts, justament desheretats, els declarats indignes i els absents seran representats pels seus respectius descendents i podran reclamar la llegítima que li hagi correspost al seu progenitor.

Si el causant no té descendents, els seus progenitors són els legitimaris per meitat. En cas que el causant tingui descendents desheretats justament o declarats indignes, els progenitors no tenen dret a llegítima.

La llegítima s'ha de reclamar als hereus i aquests han de respondre de manera directa del pagament de la llegítima.

Causes de desheretament

D'acord amb l'art. 451-17 del Codi Civil de Catalunya el causant pot privar els legitimaris del seu dret de llegítima si concorre alguna de les causes taxades en el mateix precepte legal i que a continuació es relacionen.

1. Per les causes d'indignitat següents:

   • El qui ha estat condemnat per sentència ferma dictada en judici penal per haver matat o haver intentat matar dolosament el causant, el seu cònjuge, la persona amb qui convivia en parella estable o algun descendent o ascendent del causant.
   • El qui ha estat condemnat per sentència ferma dictada en judici penal per haver comès dolosament delictes de lesions greus, contra la llibertat, de tortures, contra la integritat moral o contra la llibertat i indemnitat sexuals, si la persona agreujada és el causant, el cònjuge, la persona amb qui convivia en parella estable o algun descendent o ascendent del causant.
   • El qui ha estat condemnat per sentència ferma dictada en judici penal per haver calumniat el causant, si ho ha acusat d'un delicte per al qual la llei estableix una pena de presó no inferior a tres anys.
   • El qui ha estat condemnat per sentència ferma en judici penal per haver prestat fals testimoni contra el causant, si li ha imputat un delicte per al qual la llei estableix una pena de presó no inferior a tres anys.
   • El qui ha estat condemnat per sentència ferma dictada en judici penal per haver comès un delicte contra els drets i els deures familiars, en la successió de la persona agreujada o d'un representant legal d'aquesta.
   • Els pares que han estat suspesos o privats de la potestat respecte al fill causant de la successió, per una causa que els sigui imputable.
   • El qui ha induït el causant de forma maliciosa a atorgar, revocar o modificar un testament, un pacte successori o qualsevol altra disposició per causa de mort del causant o li ha impedit fer-ho, així com el que, coneixent aquests fets, s'ha aprofitat dels mateixos.
   • El qui ha destruït, amagat o alterat el testament o una altra disposició per causa de mort del causant.

2. La denegació d'aliments al testador o al seu cònjuge o convivent en parella estable, o als ascendents o descendents del testador, en els casos en què hi ha l'obligació legal de prestar-los-hi.

3. El maltractament greu al testador, al seu cònjuge o convivent en parella estable, o als ascendents o descendents del testador.

4. La suspensió o la privació de la potestat que corresponia al progenitor legitimari sobre el fill causant o de la que corresponia al fill legitimari sobre un net del causant, en tots dos casos per causa imputable a la persona suspesa o privada de la potestat.

5. L'absència manifesta i continuada de relació familiar entre el causant i el legitimari, si és per causa exclusivament imputable al legitimari.ç

És de vital importància assenyalar que perquè aquesta desheretament resulti vàlida, s'ha de fer en testament, codicil o pacte successori, manifestant de forma expressa la voluntat de desheretar-lo, la causa de la desheretament i nomenar el legitimari al qual se'n priva.

De la mateixa manera, cal indicar que aquell legitimari que hagi estat privat del seu dret a legítima injustament podrà presentar acció d'impugnació basant-se en la inexistència de causa per a la desheretament. En aquest cas, la càrrega de la prova de la certesa i l'existència de motiu de privació de llegítima recau sobre els hereus.

Si us ha interessat aquest article, es planteja la possibilitat de desheretar el vostre fill o filla o per contra, considereu que us han desheretat injustament, podeu contactar amb nosaltres sense compromís.