Aliances contra la Pobresa Energètica

Menjar o tenir una temperatura adequada a casa, dutxar-se, rentar la roba o estudiar… aquestes són algunes de les problemàtiques que pateixen per culpa de la pobresa energètica moltes famílies espanyoles. Són situacions reals que viuen aquestes famílies, en la majoria de casos amb infants menors, persones amb alguna discapacitat o gent gran.

Què s'entén per "pobresa energètica"?

La pobresa energètica és la situació en la qual es troba una llar en la qual no poden ser satisfetes les necessitats bàsiques de subministraments d' energia com a conseqüència d'un nivell d' ingressos insuficient i que, si s' escau, es pot veure agreujada per disposar d' un habitatge ineficient en energia. Així ho defineix l'Estratègia Nacional contra la Pobresa Energètica 2019-2024 a proposta del Ministeri per a la Transició Ecològica del Govern.

Conseqüències de la pobresa energètica

No poder garantir una temperatura adequada els exposa a més malalties i fins i tot a la mort. Només a Espanya mor 1 persona cada 74 minuts per culpa de la pobresa energètica.

Malauradament 9 de cada 100 persones a Espanya estan molt lluny d'arribar a la temperatura d'entre 18 i 22 graus que recomana l'Organització Mundial de les Salut (OMS) en un habitatge a l'hivern i els 25 graus a l'estiu.

Segons el Butlletí sobre Vulnerabilitat social nº 17, elaborat per Creu Roja, més del 90% de les persones ateses per aquesta entitat té algun problema en el seu habitatge, dels quals gairebé la meitat estan relacionats amb la calefacció i una altra gran part amb la falta d'aïllament, goteres i humitats. La pobresa energètica afecta sobretot dones (68%), i té una incidència molt gran en llars on viuen menors de 16 anys (48,9%), famílies monoparentals (14,4%) i famílies nombroses (15.3%).

Més del 90% de les persones ateses per la Creu Roja té problemes al seu habitatge, de les quals gairebé la meitat estan relacionades amb la calefacció i una altra gran part per falta d’aïllament, humitats i goteres, segons dades recollides per Creu Roja al seu Butlletí nº 17 sobre Vulnerabilitat social.

Com es mesura la pobresa energètica

Per poder monitoritzar el grau de pobresa energètica prenem com a referència quatre indicadors oficials de l'Observatori Europeu contra la Pobresa Energètica (EPOV):

• Despesa energètica desproporcionada, que reflecteix el percentatge de llars la despesa energètica de les quals en relació amb els seus ingressos és més del doble que el de la mitjana nacional.
• La pobresa energètica amagada, el percentatge de llars amb una despesa d'energia absoluta inferior a la mitjana nacional.
• La incapacitat per mantenir l' habitatge a una temperatura adequada.
• El retard en el pagament de les factures.

Després de l'actualització dels indicadors a finals de desembre de 2021, dels quatre principals indicadors de seguiment, dos han empitjorat, un s'ha mantingut estable i un altre ha millorat respecte a 2019.

L'evolució del criteri de ponderació de la població amb una temperatura inadequada a l'habitatge a l'hivern va créixer del 7,6% al 10,9%, mentre que el retard en el pagament de factures va passar del 6,6% al 9,6%. L'indicador de despesa desproporcionat pràcticament s’ha mantingut, passant del 16,7% al 16,8% i el de pobresa energètica amagada va passar del 10,6% al 10,3%.

Ajudar als que pateixen pobresa energètica hauria de ser cosa de tots

Des de Fundación Luz Solidaria estem impulsant la lluita contra la Pobresa Energètica a través de diferents accions:

• Assessoraments personalitzats a consumidors vulnerables.
• Tramitacions d'ajudes al bo social, ja que només un 30 % dels consumidors vulnerables estan accedint al bo social.
• Defensa de drets per clàusules abusives.
• Paralització de talls de llum.
• Plans de pagaments negociats.
• Pagaments de factures pendents en aquells casos més crítics.

Gràcies a la col·laboració d'empreses com Barea & Zango podem impulsar i dedicar recursos a la reducció de la pobresa energètica, col·laborant directament amb les fundacions i entitats del tercer sector que treballen amb els col·lectius més vulnerables i contribuint al compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible del Pacte Mundial: erradicar la pobresa en totes les seves formes, posar fi a la fam, assegurar una vida saludable i promoure el benestar per a totes les llars, garantir una educació de qualitat inclusiva i equitativa, reduir les desigualtats i assegurant l'accés a energies assequibles.