Garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat per sortir de la pobresa: ODS 4
12 d'octubre de 2022
Qui ha de pagar les reparacions en un habitatge de lloguer?
26 d'octubre de 2022
La tradició de la Castanyada és una festivitat pagana que es porta celebrant des de finals del segle XVIII als Països Catalans, especialment a Catalunya.
Popularment sempre s’ha cregut que durant la nit de Tots Sants, es tocaven les campanes per recordar i pregar pels difunts. Després de repicar les campanes durant tota la nit i amb força, els campaners reposaven menjant castanyes o fruites del temps acompanyades de vi i, com podreu imaginar, la gent els acompanyava en aquest ressopó.
I d’aquesta manera tan senzilla es creu que va néixer aquesta tradició que celebrem la nit del 31 d’octubre, abans del dia de Tots Sants, celebrant-se el dia 1 de novembre, dia en el que visitem al cementiri als nostres éssers estimats.
Aquesta festivitat es va estendre per tota Catalunya i va néixer la figura de la ‘castanyera’, venedora ambulant de castanyes i moniatos que anava vestida amb roba campestre i amb el cap cobert amb un mocador. Aquesta figura com a tal, s’ha anat perdent, però en l’actualitat hi podem trobar llocs ambulants de castanyes i moniatos recent fets. Solen servir-se amb cucurulls de paper (al País Valencià els anomenen ‘mesures’).
A banda d’aquests àpats també és típic beure moscatell i els més petits de la casa a l’escola, elaboren els seus propis panellets.
El culte als difunts a d’altres cultures
La manera de celebrar aquest dia pot ser una mica diferent a d’altres països, però gairebé tots tenen un factor comú: rendir homenatge als difunts.
Per exemple al nord d’Espanya (Galícia, Astúries, Cantàbria), celebren el ‘Magosto’ o ‘Samhain’ (cap d’any celta), però també es celebra a la província de Càceres (Las Hurdes) i províncies lleoneses (Lleó, Zamora i Salamanca)
La paraula ‘Magosto’ significa “foguera per rostir castanyes” i es creu que la paraula prové del llatí ‘Magnus Ustus’, que significa ‘gran foc’. Per al diccionari gallec el seu significat és “reunió per menjar castanyes a l’aire lliure”. En aquesta tradició es creia que la castanya era símbol de l’ànima dels difunts.
El ‘Samhain’ s’origina a Irlanda i segons la mitologia celta, celebra el final d’estiu i arribada de les estacions fosques (tardor i hivern) i que també es celebra el mateix dia, el 31 d’octubre. I és justament amb el ‘Sanhaim’ on es dona origen a la festivitat de Halloween.
La paraula Halloween data l’any 1745 i prové de la contracció “All Hallow’s Eve” (Vígilia de Tots Sants), però el seu origen es remunta diversos segles enrere, abans de Crist (al voltant de 3.000 anys).
“All Hallow’s Eve” (Vigília de Tots Sants) i la seva contracció va derivar a la paraula que popularment coneixem avui dia com: Halloween
Una altra celebració és el ’Día de Muertos’ en alguns països d’Amèrica del Sud, com a Mèxic. Es diu que l’origen d’aquesta tradició es remunta a la època prehispànica. Els indígenes acostumaven a conservar els cranis dels morts per utilitzar-los després als rituals per honorar la mort i celebrar el renaixement.
Es comença a muntar l’altar de morts per a posar la ofrena a partir del dia 25 d’octubre i fins el 3 de novembre.
Com a curiositat, segons el dia, la tradició diu que el dia 28 d’octubre es dedica a aquells que van morir a causa d’un accident i el dia 30 als nens que van morir sense rebre el baptisme. No obstant això, els dies ideals per ells per a demanar perdó, orar i ajudar als difunts són l’ 1 de novembre, es dedica a aquells que van morir de nens i el dia 2 als que van morir ja d’adults.
