Canvis en el pagament de la plusvàlua municipal
5 de maig de 2022
Estalvi energètic i reducció de la petjada de carboni: objectius estratègics del compromís social de Barea & Zango
23 de maig de 2022
Dins el poder organitzatiu empresarial, va implícit el poder sancionador que ostenta l’empresari sobre els empleats. Aquest poder sancionador està regulat implícitament a la Constitució Espanyola i l'Estatut dels Treballadors.
L'art. 1 de l'ET estableix que els treballadors presten els seus serveis "dins l'àmbit d'organització i de direcció" d'un empresari.
L’ apartat c) de l’ art. 5 de l'ET estableix que, és un deure bàsic del treballador ”complir les ordres i les instruccions de l'empresari en l'exercici regular de les seves funcions directives”. Afegeix, a més, a l'apartat 1 de l'art. 20 que “està obligat a realitzar el treball convingut sota la direcció de l'empresari o persona en qui aquest delegui”.
El poder de direcció és la potestat de l'empresari per organitzar la prestació de serveis dels seus treballadors, limitat per la normativa i sempre que les seves ordres no suposin canvis significatius en les condicions de treball ni vulnerin els drets bàsics dels treballadors o disminueixi la dignitat dels treballadors.
El poder disciplinari i sancionador de l'empresari és el que permet sancionar els treballadors que no compleixen les seves obligacions laborals, sense la necessitat d'haver de recórrer a la via judicial, de manera prèvia.
Pot sancionar el treballador de manera immediata, però el treballador pot impugnar la sanció davant del Jutjat Social, que establirà si la sanció és justificada o no, o fins i tot la pot ponderar.
Dins de les sancions establertes per les normes socials, la màxima és la de l'acomiadament.
Direcció té la potestat de regular la prestació de serveis dels seus treballadors, limitada per reglaments i sempre que les seves ordres no guardin relació amb aquelles modificacions fundamentals de les condicions de treball ni vulnerin els drets fonamentals dels treballadors.
Article 54. Acomiadament disciplinari.
- El contracte de treball es pot extingir per decisió de l’empresari, mitjançant acomiadament basat en un incompliment greu i culpable per part del treballador.
- Es consideren incompliments contractuals:
a) Les faltes repetides i injustificades d’assistència o puntualitat a la feina.
b) La indisciplina o desobediència a la feina.
c) Les ofenses verbals o físiques a l’empresari, a les persones que treballen a l’empresa o als familiars que hi conviuen.
d) La transgressió de la bona fe contractual i també l’abús de confiança en l’exercici de la feina.
e) La disminució continuada i voluntària en el rendiment de treball normal o pactat.
f) L’embriaguesa habitual o toxicomania si repercuteix negativament en la feina.
g) L’assetjament per raó d’origen racial o ètnic, religió o conviccions, discapacitat, edat o orientació sexual i l’assetjament sexual o per raó de sexe a l’empresari o a les persones que treballen a l’empresa.
Aquest article contempla el marc general de l'acomiadament disciplinari; amb caràcter més específic, els diferents règims sancionadors dels Convenis Col·lectius aplicables recullen els incompliments o “faltes molt greus” relacionades amb el sector, que poden portar també a la màxima sanció de l'acomiadament.
L'Estatut dels Treballadors podrà actuar de manera subsidiària a allò que estableixen els règims sancionadors dels convenis col·lectius.
Si un treballador comet un il·lícit laboral contemplat a l'esmentat article o de les faltes molt greus del seu conveni aplicable, podrà ser sancionat amb l'acomiadament, sempre que la notificació reuneixi una sèrie de requisits, de temps i forma.
