Són legals les comissions per descobert?

Què són les comissions per descobert?

Les comissions per reclamació de posicions deutores, més conegudes com "comissions per descobert", són cobrades per les entitats de crèdit quan es produeix una situació d'impagament d'un préstec o crèdit o el saldo del nostre compte bancari es queda en negatiu davant la impossibilitat d'atendre tots els pagaments en el nostre compte. Per tant, la situació de descobert es produeix quan s'efectua un càrrec en el nostre compte per un import major a el saldo que hi ha a la mateixa, per mínim que sigui l'import al descobert i encara que la situació de deute s'hagi mantingut per un curt termini de temps.

Les comissions per descobert poden produir-se quan s'efectua un càrrec en el nostre compte per un import major al saldo que hi ha a la mateixa.

Com es justifica el seu cobrament?

El cobrament d'aquesta comissió té com a objectiu rescabalar a les entitats de crèdit pel cost de les gestions que realitza per a notificar-nos i reclamar el descobert per tal que regularitzem la situació d'impagament.

Doncs bé, aquesta situació pot produir-se i no és gens insòlit. És habitual que a causa d'l'avançament del cobrament d'uns rebuts que no esperàvem o pel retard del cobrament de la nostra nòmina o simplement perquè ens veiem impossibilitats per fer front a totes les nostres despeses, ens trobem en números vermells, i per tant, l'entitat de crèdit ens exigeixi el pagament d'aquesta comissió que pot oscil·lar entre 25-45 euros.

Així mateix, i per si això no fos prou, al pagament d'aquesta comissió pot sumar-se el pagament dels interessos de demora generats per l'impagament, dificultant encara més la situació d'impagament del deutor.

Són legals?

Si bé és veritat que el cobrament d'aquest tipus de comissions és legal a l'estar reconegudes pel Banc d'Espanya, també ho és que les mateixes han de reunir uns requisits per a la seva validesa, ja que d'altra manera es poden considerar nul·les.

Si bé són comissions legals, han de reunir uns requisits per a la seva validesa.

Requisits per al cobrament de comissions

L'art. 3.1 de l'Ordre 2899/2011 de transparència i protecció de el client de serveis bancaris estableix que “las comisiones percibidas por servicios prestados por las entidades de crédito serán las que se fijen libremente entre dichas entidades y clientes“. Ara bé, aquest precepte continua dient que “solo podrán percibirse comisiones o repercutirse gastos por servicios solicitados en firme o aceptados expresamente por un cliente y siempre que respondan a servicios efectivamente prestados o gastos habidos“.

En aquest sentit es pronuncien múltiples Jutjats d'Instància i audiències provincials d'Espanya. Així mateix, recentment el Tribunal Suprem en la Sentència 566/2019 de 25 d'octubre sosté que, d'acord amb la normativa bancària, “para que las entidades puedan cobrar comisiones a sus clientes deben cumplirse dos requisitos: que retribuyan un servicio real prestado al cliente y que los gastos del servicio se hayan realizado efectivamente. Bajo estas dos premisas, las entidades bancarias no pueden cobrar por servicios que no hayan solicitado o aceptado los clientes, que deberán haber sido informados personalmente y por anticipado del importe que van a tener que pagar por ese servicio.”.

Tenint en compte tot l'anterior, podem concloure esquemàticament que per al cobrament de la comissió de descobert es requereix que la mateixa:

• Estigui recollida en el contracte i el client l'hagi acceptat de forma expressa. Per a això i per raons òbvies, el client ha d'estar informat personalment i per anticipat de l'import que se'ls cobrarà per aquest servei, així com de les gestions que l'entitat de crèdit realitzarà en cas que el seu compte es trobi al descobert.
• No s'apliqui de forma automàtica, sense que l'entitat bancària determini quines gestions ha realitzat davant la situació de descobert perquè això impossibilita conèixer en quin cost efectiu ha incorregut l'entitat, fet que produiria l'abusivitat de la clàusula.
• Retribueixin un servei real prestat al client: s'ha d'haver realitzat efectivament unes gestions encaminades a reclamar la regularització de l'impagament. Si no es justifica la gestió, el banc no pot cobrar comissions per descobert.
• Que les despeses del servei s'hagin ocasionat efectivament a l'entitat: s'ha d'haver generat realment un cost efectiu a l'entitat a causa de la reclamació, ja que com defensa el Tribunal Suprem en la manifestada Sentència, “( no es igual requerir in situ al cliente que se persona en la oficina para otra gestión que hacer una simple llamada de teléfono, que enviarle una carta por correo certificado con acuse de recibo o un burofax, o hacerle un requerimiento notarial)”.
• L'import de la comissió ha de ser únic, qualsevol que sigui l'import del saldo reclamat, per la qual cosa no s'admeten tarifes percentuals sobre la base de la quantia deguda.
• La comissió no pot reiterar-se en la reclamació d'un mateix saldo per gestions addicionals quan la situació d'impagament es prolongui en el temps.