Què s’entén per “vivenda habitual” a efectes fiscals?

Si vostè està plantejant-se adquirir el seu primer habitatge, o si ja disposa d'un i està pensant en vendre'l, o pensa en arrendar, li interessa conèixer quins avantatges fiscals existeixen i quins són els requisits que ha de complir per beneficiar-se'n, per això és important entendre què s'entén per habitatge habitual a efectes fiscals.

Cal conèixer si es reuneixen tots els requisits que hisenda estableix per determinar si el seu habitatge té el caràcter d'habitual, ja que d'això dependrà que posteriorment pugui aplicar o no certes deduccions i exempcions de tributació a l'hora de realitzar la seva declaració de la Renda. També tingui en compte que el caràcter d'habitual es pot perdre i per tant també es perden les seves avantatges.

Requisits

Segons la Disposició addicional vintena tercera de la Llei d'IRPF es considera que l'habitatge habitual és aquella en què el contribuent resideix durant un termini continuat de tres anys. I a més, s'ha de complir que l'habitatge hagi estat habitat de manera efectiva en el termini de dotze mesos, comptats a partir de la data d'adquisició o acabament de les obres. El termini de tres anys es computarà des d'aquesta última data.

S'estableixen una sèrie d'excepcions al termini dels tres anys: s'entén que l'habitatge va tenir aquell caràcter quan, malgrat no haver transcorregut el termini, concorrin circumstàncies que necessàriament exigeixin el canvi d'habitatge, com ara celebració de matrimoni, separació matrimonial , trasllat laboral, obtenció de primera ocupació o d'ocupació més avantatjosa o altres d'anàlogues.

No obstant això, l'art. 41 bis del Reglament d'IRPF, també afegeix que l'habitatge no perd el caràcter d'habitual quan es produeix la mort del contribuent o concorrin altres circumstàncies que impedeixin l'ocupació de l'habitatge i també quan es gaudeixi d'habitatge habitual per raó de càrrec o ocupació i l'habitatge adquirit no sigui objecte d'utilització.

Aplicació de deduccions i exempcions fiscals

El Art.41 bis estableix que a l'efecte de l'aplicació de les exempcions per la transmissió de l'habitatge habitual de persones majors de 65 anys o en situació de dependència severa o de gran dependència i en els supòsits de reinversió per no tributar pel guany patrimonial obtingut, s'entendrà que s'està transmetent l'habitatge habitual quan ho és en el moment de la transmissió o hagi tingut aquesta consideració fins a qualsevol dia dels dos anys anteriors a la data de transmissió.

L'Art. 33.4 LIRPF també manifesta que estaran exempts els guanys patrimonials amb ocasió de la dació en pagament de l'habitatge habitual del deutor o garant del deutor, per a la cancel·lació de deutes garantits amb hipoteca que recaigui sobre la mateixa, contrets amb entitats de crèdit o de qualsevol altra entitat que, de manera professional, realitzi l'activitat de concessió de préstecs o crèdits hipotecaris.

En cas de pèrdua del caràcter d'habitual

També cal esmentar que si en algun moment l'habitatge perd el caràcter d'habitual no serà possible aplicar la deducció per inversió en habitatge habitual per aquells contribuents que gaudeixen del règim transitori i encara tenen dret a deduir. I si a més, l'habitatge queda buit per no residir en ella ni arrendar, s'aplicarà la imputació de renda establerta en l'art. 85 de la LIRPF, per un valor de l'1,1% o 2% del valor cadastral en funció de si aquest últim ha estat revisat o no, en els 10 últims anys.

Finalment, comentar la importància que abans que vostè s'apliqui una deducció o una exempció de les comentades anteriorment i alguna deducció autonòmica de les que estableixen les comunitats autonòmiques per habitatge habitual o qualsevol altra, ha d'assegurar-se de que el seu habitatge té el caràcter d'habitual i que el segueix mantenint, sinó Hisenda li notificarà una proposta de liquidació perquè ingressi les quantitats que corresponguin per haver-se deduït o haver-se practicat una exempció de tributació sense tenir dret, a més d'exigir-li interessos de demora (art. 26.6 LGT : l'interès legal del diner incrementat en un 25% o el que s'estableixi en la Llei de Pressupostos Generals) i la sanció pertinent.