Els reptes per aconseguir que les ciutats siguin més inclusives, segures, resilients i sostenibles: ODS 11
14 de març de 2023
Reflexionant sobre les inversions en sostenibilitat: entrevista a Cristóbal Barea al programa “Donem la veu”
28 de març de 2023
Des de fa dècades, els habitants d'Europa, incloent-hi els espanyols, s'han hagut d'adaptar a un canvi d'horari a l'estiu i l'hivern.
Però des de quan es fan aquests canvis d'horari? Quina és la seva finalitat? I quin impacte té a la salut i a la vida quotidiana de les persones?
Tot seguit, s'analitzaran aquests aspectes i es veurà si hi ha perspectives que aquests canvis desapareguin en el futur.
Quan es van començar a fer els canvis d’horari?
El canvi d'horari a Espanya va començar a implementar-se el 1918 durant la Primera Guerra Mundial.
L'objectiu d'aquesta mesura va ser aprofitar la llum solar i estalviar carbó, que era necessari per a la producció d'energia en aquella època.
El 1974, el canvi d'horari es va fer oficial a Espanya i es va unificar a tota la Unió Europea.
Quan es fa l'ajust horari i quins són els objectius?
Des de l’esmentada data, s'avança el rellotge una hora a l'últim diumenge de març i s'endarrereix una hora a l'últim diumenge d'octubre.
Aquesta mesura té per objectiu aprofitar millor les hores de llum solar durant l'estiu i estalviar energia. En avançar el rellotge una hora, es pot reduir el consum d'electricitat en il·luminació i calefacció, cosa que redueix l'emissió de gasos d'efecte hivernacle.
També s'espera que el canvi d'horari tingui un impacte positiu a la salut de les persones, ja que s'aprofita millor la llum natural i es redueix el risc d'accidents de trànsit en hores de poca llum.
Però no tot són beneficis
Tot i això, també hi ha persones que argumenten que el canvi d'horari té alguns inconvenients. Per exemple, el canvi d’horari pot afectar el rellotge biològic de les persones i provocar problemes de son, fatiga, irritabilitat i dificultats de concentració. A més, el canvi d'horari també pot afectar algunes activitats comercials, com ara el transport o el turisme, que depenen de la llum natural.
A nivell laboral, el canvi d'horari també pot tenir un impacte important. Per exemple, en algunes indústries, com ara l'agricultura, la construcció o el turisme, el canvi d'horari pot afectar la producció i la planificació de la feina.
També hi pot haver un impacte en la seguretat laboral, ja que el canvi d’horari pot augmentar el risc d’accidents laborals a causa de la fatiga o la falta de son.
Què opina Europa pel que fa als canvis d'horari?
En els darrers anys hi ha hagut un debat a Europa sobre l'abolició del canvi d'horari.
Al setembre de 2018, la Comissió Europea va proposar que els Estats membres de la Unió Europea deixessin de canviar l'hora dues vegades a l'any a partir del 2019.
La proposta es va basar en una enquesta en què el 84% dels participants es van mostrar a favor de l’abolició del canvi d’horari. Tot i això, la decisió final sobre l'eliminació del canvi d'horari correspon a cada Estat membre individualment.
Què farà Espanya respecte als canvis d'horari?
A Espanya, el Ministeri d'Afers Econòmics i Transformació Digital ha manifestat que recolza l'eliminació del canvi d'horari, però que abans de prendre una decisió cal dur a terme una anàlisi dels beneficis i les conseqüències d'aquesta mesura.
El Govern espanyol també ha proposat que es mantinguin els horaris durant tot l'any.
