Tràmits i documentació necessaris per llogar un immoble
15 de setembre de 2022
ODS 3, salut i benestar: la primera riquesa és la salut
26 de setembre de 2022
És possible que sorgeixin dubtes a l'hora de saber les diferències respecte de com es porta a terme la dissolució d'un matrimoni depenent de si aquest és civil o catòlic, ja que no només la terminologia és diferent sinó que hi ha diferències a nivell d'efectes legals.
Mentre que el matrimoni civil produeix només efectes civils, el matrimoni catòlic produeix tant efectes civils com a religiosos i són precisament els efectes religiosos els que marquen la diferència en la dissolució matrimonial.
Passem a analitzar cada supòsit per separat.
El divorci d´un matrimoni civil
El divorci és una de les causes, diferent de la mort o de la declaració de mort, per dissoldre el vincle matrimonial i així ho recull l'article 85 del Codi civil. Per portar-se a terme aquest acte és suficient la petició d'un dels cònjuges, d'ambdós o d'un amb el consentiment de l'altre quan concorrin certs requisits i circumstàncies.
Bàsicament, per sol·licitar el divorci, el Codi civil exigeix que hagin transcorregut tres mesos des de la celebració del matrimoni tret que “s'acrediti l'existència d'un risc per a la vida, la integritat física, la llibertat, la integritat moral o llibertat i indemnitat sexual del cònjuge demandant o dels fills de tots dos o de qualsevol dels membres del matrimoni.”
Com es pot observar, les causes per sol·licitar el divorci que recollia la legislació anterior han estat suprimides amb la reforma del 2005, per la qual cosa els cònjuges són completament lliures per decidir acabar el matrimoni, excepte pels tres mesos esmentats anteriorment.
Tal i com indica el Codi Civil, s’exigeix que hagin transcorregut tres mesos des de la celebració del matrimoni per poder sol·licitar el divorci, a no ser que “s’acrediti la existència d’un risc per a la vida, la integritat física, la llibertat, la integritat moral o llibertat i indemnitat sexual del cònjuge demandant o dels fills de tots dos o de qualsevol dels membres del matrimoni”.
La tramitació del divorci es pot dur a terme de mutu acord o de forma contenciosa, depenent que hi hagi acord o no entre les parts.
Alhora, depenent de l'existència o no de fills menors no emancipats o fills grans respecte dels que s'hagin establert judicialment mesures de suport atribuïdes als seus progenitors, es tramitarà o bé davant del jutge o bé davant del lletrat de l'Administració de Justícia o en escriptura pública davant de Notari.
La inscripció de les resolucions judicials fermes dictades en els procediments de divorci l'ha de fer el lletrat de l'Administració de Justícia del jutjat o tribunal que l'hagi dictat el mateix dia o el dia hàbil següent per mitjans electrònics mitjançant testimoni o còpia electrònica de aquesta a l'Oficina General del Registre Civil, la qual practicarà de forma immediata la corresponent inscripció.
La mateixa obligació té el notari que hagi autoritzat l'escriptura pública formalitzant el divorci.
El divorci d´un matrimoni catòlic
A diferència del divorci civil, la dissolució del vincle catòlic és molt rígida ja que el mateix Codi del Dret Canònic configura el matrimoni com un consorci per a tota la vida fonamentat sobre dos pilars, com ara la unitat i la indissolubilitat.
En conseqüència, pel matrimoni catòlic no existeix el divorci com a tal ni es pot concedir, però sí que se'n pot sol·licitar l'anul·lació o la nul·litat en alguns casos molt concrets.
Sobre la dissolució o anul·lació de l'enllaç es parla als cànons 1141 i següents quan estableixen que el matrimoni rat i consumat no pot ser dissolt per cap poder humà, ni per cap causa fora de la mort.
Però què és un matrimoni rat i consumat? El propi cànon 1061 ens dóna la resposta:
- El matrimoni vàlid entre batejats es diu només rat si no ha estat consumat; rat i consumat si els cònjuges han realitzat de manera humana l'acte conjugal apte de per si mateix per engendrar la prole, al què el matrimoni s'ordena per la seva mateixa naturalesa i mitjançant el qual els cònjuges es fan una sola carn.
- Un cop celebrat el matrimoni, si els cònjuges han cohabitat, es presumeix la consumació mentre no es provi el contrari.
No existeix el divorci com a tal en el matrimoni catòlic i no es pot aprovar, però en casos molt específics se’n pot exigir la nul·litat.
Com es pot observar, per a què el matrimoni pugui ser anul·lat no ha de ser rat ni tampoc consumat i, si es donen aquestes circumstàncies pot ser dissolt per Romà Pontífex.
Per part seva, la nul·litat matrimonial en el dret canònic operaria sempre que en la celebració del matrimoni en qüestió hagi operat un impediment, un defecte de forma o vici del consentiment.
Si no es donen aquestes circumstàncies, difícilment els tribunals eclesiàstics declararien nul un matrimoni, ja que aquest gaudeix del favor del dret mentre no es provi el contrari.
Declarada la nul·litat matrimonial catòlica i una vegada executada la sentència, el Vicari judicial ha de notificar-la a l'Ordinari del lloc on es va celebrar el matrimoni i aquest ha de tenir cura que s'anotin com més aviat millor al llibre de matrimonis i al de baptismes la nul·litat que s'ha declarat i les prohibicions que potser s'hagin afegit.
