Què són els ODS?
21 de febrer de 2022
El Dret d’admissió
1 de març de 2022
El Carnaval, també conegut com a “Carnestoltes” a Catalunya, és una època de l’any diferent, sobretot pels nens i nenes que gaudeixen d’una setmana plena d’activitats relacionades a l’escola. Aquest any comença el dijous 24 de febrer, Dijous Gras o Dijous Llarder a Catalunya, i finalitza el 2 de març (Dimecres de Cendra). Però, sabem per què ho celebrem?
L’origen de la festa
El Carnaval és una festivitat que no té uns dies fixes establerts, el seu inici varia cada any. Pot celebrar-se des de finals de gener fins a principis de març.
La forma més ràpida i còmoda per esbrinar com s’ubica al calendari és fer ús d’una pàgina de recerques com pot ser Google però trobem més curiós el seu càlcul explicant com situar aquests dies al calendari per saber el sentit i el per què d’aquesta festivitat.
Tindrem en compte un parell d’aspectes:
- L’associació amb la religió Catòlica.
- Relació amb les fases lunars d’hivern i primavera.
Segons la tradició catòlica, es celebra abans de la quaresma i per saber quan es celebra la quaresma, ens hem de fixar en el calendari lunar.
Llavors, com podem calcular les dates? Aquest és el procediment a seguir:
- Buscar la primera lluna plena posterior a l’equinocci de primavera.
- Retrocedir al diumenge anterior i situem el dia del Diumenge de Rams.
- Tornem a retrocedir quaranta dies i situem el Dimecres de Cendra per a saber en quin dia comença la Quaresma, que coincideix amb l’últim dia de Carnaval.
- Tornem a retrocedir al dijous anterior i ja tenim la data de l’inici del Carnaval: el “Dijous Gras”.
L’origen de la paraula Carnaval o Carnestoltes
Les paraules Carnaval i Carnestoltes provenen del llatí, d’expressions relacionades amb el concepte “treure la carn”, el que ocorre durant els quaranta dies de Quaresma durant els que segons la tradició catòlica no s’ha de menjar carn.
La paraula “Carnaval” ve de la expressió “carnem levare” (treure la carn) i la paraula “Carnestoltes” deriva de “carnem tollendas”, abreviació de la expressió llatina “dominica carnes tollendas” que significa “diumenge anterior a retirar la carn”.
Amb aquestes expressions ens podem fer una idea de l’origen d’aquesta celebració i és que sempre s’ha relacionat amb les festes paganes, que tenen el seu punt de partida a l’Antiga Roma.
Per què la seva celebració?
Antigament l’home vivia en plena natura hostil i els hiverns, on tot moria, eren llargs i difícils de suportar. Per aquest motiu, l’home necessitava d’una motivació que l’ajudés a superar aquesta estació de l’any amb festes i celebracions.
El significat que sempre se li ha volgut donar al Carnaval és el de llibertat, tant individual com col·lectiva, de trencar amb l’ordre establert durant un període concret, trencar tabús, eliminar jerarquies i privilegis, d’emmascarar-nos i convertir-nos en una altra persona.
Es busca simbolitzar la bogeria i el seny amb dos personatges:
- El rei Carnestoltes, personatge de representació humana, d’aspecte gras, boig, bevedor i malparlat.
- La vella Quaresma, una dona vella amb set cames i vegetariana.
El Carnaval a Barcelona
A Catalunya, el seu renaixement es troba al segle XVII, utilitzant de model el típic ninot que els pagesos feien servir als camps sembrats per espantar als ocells.
I diem renaixement perquè, degut a qüestions polítiques, abans d’això era un privilegi que només els més acabalats podien gaudir-ne. Era celebrada amb balls de màscares i jocs cavallerescs.
A Barcelona concretament, amb l’arribada de Carles III es va restaurar aquesta festa convertint-la en festa popular gràcies a la incorporació de la classe humil, guanyant gresca i bullici. Evidentment la gent adinerada va seguir amb els seus balls privats a llocs emblemàtics com el Teatre Principal o el Teatre del Liceu.
Una característica del Carnaval de Barcelona ha sigut l’ús del llenguatge satíric i, des de fa uns anys, s’ha volgut recuperar algunes de les celebracions més tradicionals, com els balls de màscares i la Taronjada, explosió de confeti i globus de color taronja, en representació de les antigues batalles de taronges podrides que es feien a la Rambla.
Àpats populars
Com no podia ser d’una altra manera, la tradició gastronòmica també té un motiu.
Antigament, entre Carnaval i Pasqua i marcada per la religió catòlica, es feia una dieta estricta d’abstinència d’ous i carn, que eren prohibits durant un període de set setmanes. Per aquest motiu aquests són els productes estrella durant el Carnaval.
Al menú de Carnaval no hi poden faltar:
- Botifarra d’ou.
- Truita.
- Sardines.
- Coca de llardons.
- Ranxo.
- Bunyols.
Dites populars
Com a curiositat, sap que existeixen més de vint dites populars referents al Carnaval?
En aquest article no les detallarem totes però, a mode d’exemple, en mencionarem tres d’elles:
- ‘El dimarts de Carnestoltes és un dia divertit: ens escura les butxaques i ens fa anar contents al llit.’: excessos festius que tenen un preu, però en aquest cas, econòmic però sense remordiments.
- ‘Per carnaval tothom és igual’: al Carnaval hi ha un torn de papers i sota una màscara o disfressa podem posar-nos en la pell d’una altra persona i també dir el què pensem.
- ‘Els pecats de carnaval surten per Tots Sants’: fa especial èmfasi a embarassos no desitjats, advertint que les conseqüències no són immediates però sortiran a la llum en nou mesos.
